Conserva de carabassó i meló

Arribada la tardor aprofitem per fer taller de cuina. Tenim es carabassó que na Joana va collir de s'hort de s'escola i si hi afegim uns quants melons i sucre ja ho tenim tot per fer conserva. És una feina que du es seu temps però resulta molt entretinguda i tothom hi pot participar.

Començam amb una conversa, el material que necessitem: ganivets, posts de llenya, bàscula (n'hi ha que diuen que s'asssembla a un rellotge. Tenen tota sa raó). Provam d'alçar es carabassó. És ben feixuc, l'hem d'agafar amb les dues mans.  Es melons no pesen tant, els podem agafar amb una mà... Pesam es melons (fan devers un kilo cadascun) i intent pesar el carabassó, però un fillet em lleva la bàscula perquè diu que la podem rompre, que pesa massa (es carabassó). Així que millor que ho deixam fer.

Primer de tot hem de tallar es carabassó pel mig, necessitam bons ganivets i... sorpresa! Què hi trobam dins? Pipides!(alguns ja ho sabien, eh?) Ja tenim alguns voluntaris per llevar-les, que bé! Les deixarem secar i ja veurem per a què les emprarm. Llavonces feim tallades de carabassó i ells i elles les agafen per fer-les bocins amb els ganivets. Quan ho tenim aclarit agafem els melons. També tenen pipides però aquestes no les guardarem. "A jo m'agrada es meló", diu algú, "A jo també", diuen algú més. Idò, qui vol el pot tastar, però és que els hi agrada molt i mengen i mengen. Es meló és bo de tallar, no té sa popa tan forta i omplim un ribell. Només ens queda regar-ho de sucre. "Mmmmm" , açò sí que els agrada i ho tastam, no sigui que ens equivoquem i hi posem sal. Llavonces ho deixam reposar tota sa nit dins sa nevera.

Es matí tenim una olla ben grossa i un fogó. Amb es cullerot aboquem tot es material dins s'olla i ho posem a foc lent. Tot es matí ho tenim a sa nostra classe, cou a poc a poc, i tenim una oloreta!!!

No és difícil, només vol paciència i temps. Pens que haurà valgut la pena, no ho trobau? 

Si us atreviu aquí teniu la recepta, és ben senzilla:

 CONSERVA DE CARABASSÓ i MELÓ

• 1 KiLO DE CARABASSÓ
• 1 KiLO DE MELÓ
• 300 GRAMS DE SUCRE
• PELL DE TARONJA

S'ha de coure a foc lent, bastantes hores.
I ja la tenim a punt per tastar. N'omplirem pots i la podreu trobar a la "Fira de tardor" que enguany ha organitzat el tercer cicle. Bon profit!

Entrant a l'escola, endinsant-nos al mar

Aquests dies de solet i bon temps, i xerrant de l'estiu ens hem inspirat amb la mar. Encara feia ganes anar a la platja, jugar, nedar, passejar... o pescar. Els tres grups d'educació infantil hem pintat el fons marí i molts de peixos. Per compartir-ho amb tothom ho hem penjat a s'entrada de s'escola. Trobem peixos de tot tipus, grossos, petits, llargs, de colors, pops, morenes, cavallets de la mar, ...
Aquí podeu veure com ho hem fet.

El globus de n'Àfrica

A partir d'aquest conte hem volgut fer el nostre globus, dir on hem anat de viatge i fer volar la imaginació  entrant en el món del  "M 'agradaria viatjar a..." El món de la fantasia, o potser el món del possible...

Primer passeig

Amb aquests dies tan clars i polits ens vénen ganes d'anar a passejar.

Convidam a na Joana i, decidim anar a fer es nostre primer passeig junts. Tots i totes semblen il·lusionats i partim a berenar cap a ES POU VELL. Ens entretenim pel camí a observar i contemplar allò que ens atreu, a uns les senyals, a altres els moixos que fan la vessa estirats davall un cotxe, a altres els garrots, les flors,...

Passem per davant can Martí i ens aturem a saludar en Blat, el seu ca, però aquest està ajagut i ben tranquil, ni ens lladra. Seguim caminant i cantant fins que... una tortuga! Hem trobat una tortuga! Ens fa ganes tenir-la una estona, així que decidim dur-la a berenar amb noltros. Seguim caminant i passam davant s'hort d'en Pere. Ens diu per on hi van, veim un cotxe, el de l'avi, potser? Peró és enfora i no el veim. Seguim i ja prest arribam a Es Pou Vell, aquí sí que correm amunt i avall. Però prest tenim gana i set, i anem traient es berenar. Deixam sa tortuga en terra i... qui ho havia de dir! Mentre menjam ens ha desaparescut! Aquesta sí que és bona! Ens pensàvem que ses tortugues caminaven lentament, xano-xano,... però aquesta deu ser molt espavilada. Un misteri, potser. Res, que uns quants es posen a cercar-la i finalment ... quina  sort! La trobam dins ses cases, a prop de ses piques d'es pou.
Ara ens saluden, és en Pedro, l'avi d'en Martí que fa feina per dins una tanca i, molt amablement, ens convida a veure es cavalls. És clar que hi volem anar! Veim es cavalls dins s'estable, també un tractoret, sa palla,... Ens hi atraquem i em sembla que són un ranxet molt valent. Esteim ben entretinguts però hem de tornar cap a s'escola. I feim el camí de pujada. Ara es camí és més empinat, però sembla que açò no ens returi. Esteim amb bona forma, sembla. I és clar, ens enrecordam de deixar sa tortuga allà on l'hem trobada i seguim  nostre camí. Arribem a s'escola ben contents i contentes, amb un poc de set, però satisfets i satisfetes perquè hem xalat i hem tingut un dia preciós. Ben segur que podrem fer altres sortides durant el curs!