El matí estava tapadet, el sol no gosava sortir entre els núvols, però nosaltres estàvem decidits i volíem anar a fer un passeig. Feia devers un mes que havíem anat a Es Pou Vell, quan encara semblava un dia d'estiu, feia calor i vam suar i tot.
Però el temps canvia... i avui sí que semblava un dia de tardor, així que hem convidat na Joana i sortim a veure la natura. Ho tenim tan bé, tan a prop de l'escola que em sembla una llàstima no aprofitar-ho.
Algú troba que hem d'agafar les senalles, potser trobem alguna cosa interessant. D'acord, és una bona idea. I ja esteim a punt.
És un passeig ben interessant: ens fixam en els
arbres que tenim devora l'escola, es diuen
plataners però no fan plàtans, la
fullaca i les pinyes dels pins, les
branquetes seques, les
pedres, els
còdols, les
floretes, l'
olivó, ... Trobem caques d'animals (semblen de ca i de cavall), sentim el cant d'ocells, veim una tanca ben llaurada,...
De tornada a l'escola el cel es va tapant. Però encara tenen curiositat per saber que volen dir algunes senyals (Avinguda David Russell, prohibit passar, stop).
Hem passat un matí ben entretingut, hem tingut temps per aturar-nos, per recollir cosetes, per observar ... Les seves mans moltes vegades estan ben enfeinades, recollint aquestes petites trobades que per ells i elles sembla que siguin com tresors. A poc a poc, les senalles s'han anat omplint.
Esperam poder fer més sortides d'aquest tipus durant el curs.
