Esteim al gener, però de dia encara fa molt bon estar. Avui és un dia d'aquells clars i de solet. Teníem pendent acabar de fer el passeig del Camí Vell de Santa Clara fins baix. I ja que tenim dues filletes noves, n'Skye i na Tina, que potser no el coneixen, decidim partir xano-xano a fer aquest passeig. Partir és tot una festa per ells i elles, s'enrecorden d'agafar les senalles i tot, per poder dur els possibles "tresors" que trobarem pel camí.
Just partim trobem un senyor que ja ha collit espàrrecs. Arrepleguen branquetes, garrots, flors, herbes, codolets,... Ens aturem per veure "rajoles" com les de ca nostra tirades al camí, bolletes d'olivó que cauen al terra, foradets o ponts que hi ha entre la pared seca, la tanca que vam veure llaurada i ara hi creix menjar, una banyera dins una tanca, ... Totes aquestes coses són motiu de conversa, de raonaments, i a vegades fins i tot de fantasia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada